Alberto Cortés: El corazón de Ester

Alberto Cortés és un dramaturg lliure i sorprenent, poètic i profund, explora com fer de la desaparició un art, en un nou acte d’entrega al seu públic. Ficció mística, El corazón de Ester pren com a punt de partida l’eventual troballa en el segle XIX, en un camp anglès, d’un llibre de poemes i diaris signats per una tal Ester. El volum relata una vida d’entrega a l’amor absolut, fins al punt que la protagonista es desgasta en l’exercici d’estimar fins a arribar a desaparèixer. Ens ho explica un artista que ha fet de l’escenari la seva forma de ser estimat, i que ha basat el seu treball i molt més en els qui se’l miren des del pati de butaques. No es desgasta també ell en crear aquests espectacles que sostenen la seva relació d’amor amb els espectadors i espectadores? Potser aquest desgast el farà desaparèixer, com els passa a aquestes estrelles que enlluernen per després fer-se fonedisses. Mentrestant, però, farà d’aquesta lenta i progressiva desaparició la seva més bella creació artística. La dramatúrgia utilitza textos propis, inspirats per obres d’Emily Dickinson o Simon Weil i fins i tot per la Bíblia, per crear un exercici de devoció queer . La direcció musical i els violins que se senten en so pregravat són de Luz Prado (a qui ja vam veure a Analphabet ) i les guitarres són d’Adriano Galante, amb sonorització d’Oscar Villegas. Alberto Cortés (Màlaga) és un performer, director d’escena i dramaturg format també en història de l’art. Se’l considera un dels creadors escènics més sorprenents i estimulants de l’escena espanyola dels últims anys. Un llenguatge i un mètode de treball exhaustiu i molt personal marquen unes obres en les quals text, música i moviment assoleixen la seva màxima llibertat creativa. Tot això amb grans dosis de lirisme. El 2023 va representar al Centre d’Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa el seu aclamat muntatge One night at the Golden Bar dins de la programació del Grec Festival Barcelona d’aquell any i, durant el Grec 2025, va estrenar Analphabet a Barcelona. Ficció mística, El corazón de Ester pren com a punt de partida l’eventual troballa en el segle XIX, en un camp anglès, d’un llibre de poemes i diaris signats per una tal Ester. El volum relata una vida d’entrega a l’amor absolut, fins al punt que la protagonista es desgasta en l’exercici d’estimar fins a arribar a desaparèixer. Ens ho explica un artista que ha fet de l’escenari la seva forma de ser estimat, i que ha basat el seu treball i molt més en els qui se’l miren des del pati de butaques. No es desgasta també ell en crear aquests espectacles que sostenen la seva relació d’amor amb els espectadors i espectadores? Potser aquest desgast el farà desaparèixer, com els passa a aquestes estrelles que enlluernen per després fer-se fonedisses. Mentrestant, però, farà d’aquesta lenta i progressiva desaparició la seva més bella creació artística. La dramatúrgia utilitza textos propis, inspirats per obres d’Emily Dickinson o Simon Weil i fins i tot per la