PER FI ME'N VAIG

Si en el meu primer espectacle Per fi sol! van venir 150.000 espectadors a veure'm, si tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en el meu nou espectacle Per fi me'n vaig! m'he proposat el repte de superar-lo explicant històries quotidianes, particularitats de la meva vida diària, impressions sobre les petites coses que, des de la meva peculiar manera de veure-les i explicar-les, he transformat en històries hilarants i plenes de tendresa amb què pretenc que el públic rigui dues o tres vegades més per minut que en l'espectacle anterior. I per què Per fi me'n vaig!? Perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l'espera que un clam popular demani el meu retorn immediat als escenaris. Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l'objectiu principal del qual continua sent el mateix des que vaig començar fa quaranta-cinc anys: fer riure a tots els que vinguin a veure'm i que surtin del teatre amb ganes de tornar una altra vegada. Per fi me'n vaig! és una bogeria codirigida amb José Corbacho en què parlo d'experiències pròpies, d'impressions originades a partir de moments