La Nit de Sant Joan

Una coreografia d’ Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone ) , segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol , va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil. L’obra s’havia creat fruit del furor per la dansa de principis de segle xx, amb el rerefons de la imatge europea d’una Espanya exòtica i de gran èxit que Manuel de Falla havia conquerit en aquest àmbit. Inspirada en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions de foc del Pirineu català, una música moderna d’aire popular, amb melodies del nostre folklore i ritmes frenètics, descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, en íntima unió, acaben en casament a l’alba. Antonio Ruz, d’una manera simbòlica i creativa, ha volgut impregnar la coreografia d’elements que ens connecten amb les nostres tradicions, com poden ser el simbolisme del foc, la sardana, els castells o les figures del bestiari. L’obra s’havia creat fruit del furor per la dansa de principis de segle xx, amb el rerefons de la imatge europea d’una Espanya exòtica i de gran èxit que Manuel de Falla havia conquerit en aquest àmbit. Inspirada en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions de foc del Pirineu català, una música moderna d’aire popular, amb melodies del nostre folklore i ritmes frenètics, descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, en íntima unió, acaben en casament a l’alba. Antonio Ruz, d’una manera simbòlica i creativa, ha volgut impregnar la coreografia d’elements que ens connecten amb les nostres tradicions, com poden ser el simbolisme del foc, la sardana, els castells o les figures del bestiari. Sales: La Sala : 2292 persones El Foyer : 421 persones Sala de projeccions : 42 persones