Kulunka Teatro: Forever

Després de les emocionants i reconegudes internaciolamnet André y Dorine i Solitudes , la companyia Kulunka Teatro torna a apostar pel llenguatge silent de les màscares en un espectacle que combina tendresa i cruesa. Forever és la història de com una família es va allunyant del que va somiar que seria. Reflectint amb humor i ironia les contradiccions de l’amor, posa el focus en temes com ara la maternitat, l’educació, la discapacitat i la incomunicació. Sobre una plataforma giratòria i amb un llenguatge molt cinematogràfic, Forever és un carrusel; la roda de la vida. Però també una espiral que, a mesura que gira, aprofundeix en el dolor dels protagonistes. Fins on pot arrossegar la incomunicació a una família? Potser el que és pertorbador, el que és emocionant, és que la història d’aquesta família… podria ser la de la nostra. Firma la proposta Kulunka Teatro, una companyia creada a Hernani (Guipúscoa) l’any 2010 per Garbiñe Insausti i José Dault, amb la intenció d’experimentar diferents tipus de llenguatges escènics i crear muntatges escènics per a tota mena de públics, compromesos amb la realitat, que ja s’han vist en més de trenta països. El seu teatre silent es basa en l’eloqüència d’un gest capaç de crear bellesa i transmetre emoció, sempre amb l’humor a la vista. Forever és la història de com una família es va allunyant del que va somiar que seria. Reflectint amb humor i ironia les contradiccions de l’amor, posa el focus en temes com ara la maternitat, l’educació, la discapacitat i la incomunicació. Sobre una plataforma giratòria i amb un llenguatge molt cinematogràfic, Forever és un carrusel; la roda de la vida. Però també una espiral que, a mesura que gira, aprofundeix en el dolor dels protagonistes. Fins on pot arrossegar la incomunicació a una família? Potser el que és pertorbador, el que és emocionant, és que la història d’aquesta família… podria ser la de la nostra. Firma la proposta Kulunka Teatro, una companyia creada a Hernani (Guipúscoa) l’any 2010 per Garbiñe Insausti i José Dault, amb la intenció d’experimentar diferents tipus de llenguatges escènics i crear muntatges escènics per a tota mena de públics, compromesos amb la realitat, que ja s’han vist en més de trenta països. El seu teatre silent es basa en l’eloqüència d’un gest capaç de crear bellesa i transmetre emoció, sempre amb l’humor a la vista. Ahir el Condal vaig veure un dels espectacles que més esperava d’aquest Grec. Una obra sense paraules (però que us asseguro no són necessàries) escrita i alhora interpretades pels tres components de la Companyia basca Kulunka Teatro i dirigida per Iñaki Rikarte. Havia vist ja fa anys els seus anteriors espectacles Solitude que ens parlava de la soledat i André i Dorine que ho feia de l’alzheimer. En aquesta ocasió ens situa al si d’una família composta per un matrimoni i un fill amb discapacitat de mobilitat amb qui farem un viatge per la seva vida. Amb una gran dosi de tendresa i sensibilitat sense oblidar, això sí, l’humor