Das Rheingold

Amb Das Rheingold , preludi de Der Ring des Nibelungen , Wagner obre un univers mític que parla directament del nostre present: el naixement del poder, la seva corrupció i la fractura d’un ordre que semblava etern. En aquesta nova producció, el director d’escena Tobias Kratzer entrellaça mite i modernitat en una proposta plena d’imatges poètiques i inquietants i converteix la llegenda en una experiència teatral vibrant i absolutament contemporània. Das Rheingold no és només la història d’un anell: és l’inici d’una crisi espiritual. L’amor, la natura i el compromís es veuen convertits en moneda de canvi, però en aquesta foscor també hi batega una promesa: la possibilitat de trencar el cicle del poder i recuperar el que no es pot comprar. Així, Wagner ens planta davant d’una idea radical i d’una bellesa colpidora: que el que és veritablement sagrat només reneix quan la reverència venç la dominació i que, potser, encara som a temps de tornar a l’origen. L’or primordial, tresor pur del Rin, és profanat pel desig de domini. Amb aquest gest, Alberich —interpretat per Bo Skovhus — inicia una cadena d’enganys que sacsejarà déus i humans. Al centre del conflicte, Wotan ( Nicholas Brownlee ), Fricka ( Tanja Ariane Baumgartner ) i la poderosa Erda ( Okka von der Damerau ) revelen les tensions d’un món diví que s’esberla. La presència enigmàtica de Loge ( Nicky Spence ), la inquietud de Mime ( Mikeldi Atxalandabaso ) i la força de Fasolt ( Ante Jerjunica ) i Fafner ( Wilhelm Schwinghammer )completen un repartiment wagnerià d’alt voltatge dramàtic. Des del fossat, Jonathan Nott desplega tota la potència simbòlica de l’orquestra: els leitmotivs emergeixen com arquetips sonors que evoquen l’aigua, la cobdícia, la llei, l’amor perdut. La seva direcció —precisa, orgànica, profundament narrativa— converteix la partitura en un organisme viu que respira amb el drama. L’or primordial, tresor pur del Rin, és profanat pel desig de domini. Amb aquest gest, Alberich —interpretat per Bo Skovhus — inicia una cadena d’enganys que sacsejarà déus i humans. Al centre del conflicte, Wotan ( Nicholas Brownlee ), Fricka ( Tanja Ariane Baumgartner ) i la poderosa Erda ( Okka von der Damerau ) revelen les tensions d’un món diví que s’esberla. La presència enigmàtica de Loge ( Nicky Spence ), la inquietud de Mime ( Mikeldi Atxalandabaso ) i la força de Fasolt ( Ante Jerjunica ) i Fafner ( Wilhelm Schwinghammer )completen un repartiment wagnerià d’alt voltatge dramàtic. Des del fossat, Jonathan Nott desplega tota la potència simbòlica de l’orquestra: els leitmotivs emergeixen com arquetips sonors que evoquen l’aigua, la cobdícia, la llei, l’amor perdut. La seva direcció —precisa, orgànica, profundament narrativa— converteix la partitura en un organisme viu que respira amb el drama. Sales: La Sala : 2292 persones El Foyer : 421 persones Sala de projeccions : 42 persones