A cada paso que doy dejo una huella en el paisaje

En escena una formigonera, una lona blava i sorra. Dues persones en vestit de bany. Aquest espectacle tracta de l’antropocè. Del Mediterrani i dels edificis que dominen l’horitzó. Del somni d’un apartament amb piscina i vistes a la mar. Del paisatge i de la seva transformació. De la fi del món i del nostre bronzejat. Una narrativa fragmentada entre circ, text i performance, juxtaposició d’actualitat i vida quotidiana.
Guió i dire