La truita

Comèdia i drama es troben a La truita , en un menú d’un accidentat dinar familiar. Les relacions de parella, els conflictes generacionals i els valors que uneixen les famílies són només alguns dels ingredients d’aquest espectacle proper, divertit i emocionant. Dirigeix Ferran Utzet . Uns diàlegs vius, una ironia fina i una marcada perspectiva contemporània són els trets més característics de La truita , una fantàstica mostra del teatre més recent que s’escriu al continent. L’acció se situa durant un dinar familiar que ha organitzat una parella madura (Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas) en ocasió del 65 aniversari d’aquest darrer. El matrimoni té tres filles, que arriben al dinar amb les seves respectives parelles i fills. La celebració té lloc a la casa de camp on la parella viu des de fa uns mesos: quan els faltava poc per jubilar-se, van decidir deixar la ciutat i obrir un forn ecològic en un poble de l’interior, lluny de la ciutat i les filles i netes. La tempesta es desferma quan la filla mitjana, que s’ha fet lacto-pesco-vegetariana, es nega a menjar el fricandó que ha preparat la mare i li demana que li cuini una truita de riu que, de camí, ha comprat en una piscifactoria. El conflicte està servit. Uns diàlegs vius, una ironia fina i una marcada perspectiva contemporània són els trets més característics de La truita , una fantàstica mostra del teatre més recent que s’escriu al continent. L’acció se situa durant un dinar familiar que ha organitzat una parella madura (Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas) en ocasió del 65 aniversari d’aquest darrer. El matrimoni té tres filles, que arriben al dinar amb les seves respectives parelles i fills. La celebració té lloc a la casa de camp on la parella viu des de fa uns mesos: quan els faltava poc per jubilar-se, van decidir deixar la ciutat i obrir un forn ecològic en un poble de l’interior, lluny de la ciutat i les filles i netes. La tempesta es desferma quan la filla mitjana, que s’ha fet lacto-pesco-vegetariana, es nega a menjar el fricandó que ha preparat la mare i li demana que li cuini una truita de riu que, de camí, ha comprat en una piscifactoria. El conflicte està servit. Ferran Utzet dirigeix el text del francès Baptiste Amann amb un gran repartiment encapçalat per  Emma Vilarasau  i  Jordi Boixaderas  acompanyats de  Sara Espígul, Miranda Gas, Júlia Bonjoch, Arnau Puig, Marc Bosch i Tai Fati . Un repartiment en què tots estan a un mateix nivell escènic; amb igualtat de protagonisme i amb un moment narratiu individual per cada un. Pel meu gust, algun monòleg un pel llarg, altres molt potents pel que fa al seu missatge i alguna filosofada. El diàleg de la Cristina (la mare) amb el seu gendre en Juli ha estat una de les escenes més boniques i poètica visualment i emocionalment. Monòlegs que m'han fet riure, com el del Samuel ( Arnau Puig ) i altres que m'han remogut i emocionat com el del Daniel ( Jordi Boixaderas ) (el pare). La truita és una tragicomèdia amb una estructura dramàtica