Fe de rutes
Fe de rates: on posa fe de rutes ha de posar fe de rites Fe de rutes (en homenatge al poeta Joan Brossa) és l’equivocació sobre l’equivocació.
Fe de rates: on posa fe de rutes ha de posar fe de rites Fe de rutes (en homenatge al poeta Joan Brossa) és l’equivocació sobre l’equivocació. El joc del pallasso, l’error insistent i l’obsessió a equivocar-se millor. Fe de rutes (donar fe de les rutes que hem seguit per arribar a algun lloc) és, doncs, també la petjada que deixen les rutes traçades al llarg d’una vida. En aquest espectacle, Toti Toronell torna a l’escenari, on es redescobreix a si mateix, i mostra des del seu pallasso més naïf fins a algunes de les seves altres facetes: la pintura i el dibuix, la música, la ceràmica, la màgia, el teatre d’objectes, la fusteria… Tot amb aquell toc d’humor surrealista i aquella poètica que Brossa trobava en el circ i que Toronell busca i dibuixa en cada poema, en cada gest, en cada respiració i en cada mirada, com un mirall de l’ànima, que rebota a l’espectador, i que emociona… i que emociona… i que emociona… Creació, direcció i interpretació: Toti Toronell
Ajudant de direcció: Cesc Graset
Música i tècnics de so: Cinta Pellicer i Albert Dondarza
Disseny llums: Nino Costa
Coreografia: Paula Toronell
Veus: Cinta Pellicer i Nuna Toronell
Escenografia: Toti Toronell
Vestuari: Carlota Rodríguez
Producció: Anna Roca
Ajudant de producció: Rita Roura
Agraïments: Manolo Alcántara
Images